La gent d'Esquerra Republicana de Catalunya de Lloret de Mar us desitja molt bones festes.

Primer Ple del regidor d'ERC Jordi Orobitg.

      El dilluns 13, en una sessió maratoniana de set hores i mitja de duració (de les 20:00 hores del dilluns 13 fins les 03:30 del dimarts 14) va tenir lloc el Ple de l'Ajuntament de Lloret de Mar, integrat per vint-i-dos punts, entre d'ells alguns de tant important com ara el Pressupostos per a l'any 2011, i el plec de condicions del servei de neteja i gestió d'abocadors.

       En el mateix Ple, i en un dels primer punts de l'Ordre del Dia, va tenir lloc la promesa pel nou regidor del seu càrrec, sota la formula de l'imperatiu legal:

                   (Font: Diari Avui-El Punt, edició digital local Lloret de Mar)

  La valoració que en fa el nou regidor i alcaldable d'ERC per les eleccions municipals 2011 és molt positiva, en tant que va permetre evidenciar que Esquerra es constitueix com la més plausible alternativa de govern a Lloret de Mar.

Dilluns 29.11.2010. Recullo la meva credencial com a regidor de Lloret de Mar.

El dilluns 29 de novembre m'ha estat lliurada la meva credencial com a regidor de l'Ajuntament de Lloret de Mar pel Grup d'Esquerra Republicana de Catalunya - Acord municipal, en substitució del company, amic i ex-regidor en Eduard Coloma i Boada.

És el lògic doncs, que el proper Ple, és a dir, el que s'ha convocat pel proper dia tretze de desembre ja intervingui en representació d'Esquerra republicana de Catalunya.



Esquerra, independentistes des de 1931.

http://www.youtube.com/watch?v=RkwiRMePhko

Acte electoral amb el Diputat Pere Bosch.

El proper dilluns 22 de novembre a les 20:00 hores i a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Lloret de Mar tindrà lloc un acte en el marc de la campanya electoral per les eleccions al Parlament de Catalunya, en el que intervindran en Jordi Orobitg, candidat a l'alcaldia de Lloret de Mar a les eleccions municipals 2011, i en Pere Bosch, candidat a diputat, i un dels més destacats Diputats en la darrera legislatura per la seva intervenció en matèries tals com la Llei de dependència i Llei de serveis socials, la Llei de millora d'urbanitzacions, i la seva destacada intervenció en la comissió parlamentària d'investigació del Cas Palau, sobre el presumpte finançament irregular de Convergència i Unió.

Us hi esperem!

Esquerra de Lloret de Mar amb el poble sahrauí.

El darrer dilluns, dia quinze de novembre de 2010 al vespre, a la Plaça de la vila, i com a acte organitzat per la Plataforma per la Pau i l'Associació l'Aurora de Lloret de Mar, va tenir lloc acte de suport al poble sahrauí. Desprès de la lectura d'un manifest de condemna a la violència a l'Aaiun es va guardar un minut de silenci.

Una nodrida delegació d'Esquerra, encapçalada per l'alcaldable Jordi Orobitg va assistir a tal acte.



Esquerra de Lloret de Mar inicia la penjada de cartells de les eleccions al Parlament de Catalunya 2010.

Puntualment ens hem trobat al passeig mossèn Jacint Verdaguer i hem iniciat la penjada de cartells de les eleccions al Parlament 2010.

A les proves ens adrecem:



Gent Valenta

Així és la gent valenta d'Esquerra, prem l'enllaç per veure-HO:


GENT VALENTA

http://www.youtube.com/watch?v=SbnsxEbZMT4&feature=share

Gràcies Eduard!

  És el primer que se'm acut. Gràcies Eduard per la teva dedicació. Gràcies per haver representat amb dignitat allò que és i que sent Esquerra republicana de Catalunya. Gràcies per ser com ets i per com t'has comportat, per la teva simpatia i generositat. Gràcies en definitiva per ser tu i haver-me permès ser el teu amic.

Secció Local d’Esquerra republicana de Catalunya a Lloret de Mar

www.esquerra.cat/lloretdemar

esquerralloret@gmail.com

Avinguda vila de Blanes, 31, entresòl

17310 Lloret de Mar

COMUNICAT DE PREMSA

SECCIÓ LOCAL ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA LLORET DE MAR

Lloret de Mar, tretze d’octubre de 2010.

El proper dia divuit d’Octubre de dos mil deu, en el Ple municipal convocat a les 20:00 hores, es farà oficial la renúncia del fins ara regidor i portaveu municipal d’Esquerra republicana de Catalunya, en Eduard Coloma i Boada.

La secció local d’Esquerra republicana de Catalunya a Lloret de Mar, vol fer públic el seu agraïment al company Eduard Coloma, per la seva dedicació com a regidor i portaveu en les dos darreres legislatures, dedicació que ha d’interrompre voluntàriament per responsabilitat, en tant que la seva promoció professional li impedeix dedicar el temps que entén és necessari per complir amb el seu deure.

De la mateixa manera, en un nou exercici de responsabilitat que l’honra tant a ell, com a les vint-i-cinc persones que l’acompanyaven a la llista d’ERC a les eleccions municipals 2007, s’ha procedit a una renúncia de totes elles, a fi i efecte de que pugui ser nomenat com a substitut en Jordi Orobitg i Solé, actual Secretari de política municipal de la secció local de Lloret de Mar qui ja, l’octubre de 2009, va ser escollit per unanimitat candidat a les properes eleccions municipals.

                Atentament,

            Secretaria d’imatge i comunicació

                Secció Local d’ ERC a Lloret de Mar

Responsabilitat “versus” el vol dels voltors.

Guanyar-se antipaties no és gaire intel•ligent políticament. Si més no, això és el primer que et diuen quan comences a trepitjar aquest mon. No has de ser tant rigorós ni legalista, has de tenir cintura, que no en tens. Et diuen!

Com que de fet jo no soc polític, sinó que soc un ciutadà corrent, que circumstancialment ha donat un pas endavant per mirar de canviar si no el mon, si certes situacions locals que entenc que no son justes, o fins hi tot legalment més que qüestionables, donaré el meu parer, sense parar compte en els hipotètics rèdits o beneficis que la mateixa em pugui donar.

Certament, d’antipaties me’n guanyaré. Així doncs, us diré que crec que quan un és coherent no només ha de criticar a qui exerceix el poder i de forma unilateral, arbitrària i sense sotmetre-la al criteri de la població via programa electoral altera quelcom tant important per Lloret com és el passeig marítim.

Coherència és també, criticar a aquells que des de l’oposició, pels motius que siguin, electorals, personals, o d’altra mena pretenen, segons el meu parer, sense cap mena de responsabilitat ni articular cap alternativa, acaparar l’onada de descontentament sorgit del procedir de l’equip de govern.

Amb això que vull dir, que Esquerra com a partit, i jo com a candidat, encara que no haguem fet el soroll que d’altres fan, ni el desplegament conseqüent, entre d’altres fets, perquè no comptem amb els mitjans per fer-lo, estem total i absolutament en contra de la reforma que l’equip de govern ha dut a terme al passeig marítim de Lloret de Mar, que s’ha fet més pensant des d’una perspectiva “ecopija” –si se’m permet la frivolitat del terme- que en les necessitats de la població: tant dels residents, com del sector comercial, com sobretot, de l’adequada ordenació del trànsit.

Dit l’anterior. Segons el meu parer els disgustats ho son per diferents motius: els que viuen del comerç a la zona, pel fet de que es perden places d’aparcament i per tant potencials clients. Els residents, per la por d’accions futures que comportin terrasses a allò que de matí son càrregues i descàrregues, o pel fet que, aquells vehicles que tenien a l’altre costat del carrer, ara s’aturen i estacionen davant del seu edifici o local. Per finalitzar, aquells que pateixen i encara patiran més les congestions del tràfic derivades d’una acció inexplicable sense que es donin les condicions prèvies precises com ara: l’ampliació de la carretera entre Blanes i Lloret, l’ampliació i millora de la carretera fins a Vidreres, l’arribada de l’autopista (al respecte també podem parlar de descontentament) i sobretot, l’implantació de la ronda nord, que vistos els precedents de terminis d’execució de tal mena d’infraestructures, i la situació econòmica actual trigarem anys, quan no lustres a veure.

Veritablement. Dir que l’equip de govern es mou per impulsos “ecopijos” –és a dir, segons la meva pròpia definició, en tant que no apareix a la viquipèdia - l’exercici de polítiques ecologistes per la seva aparença que no pel seu contingut real o per la capacitat de canviar el mon- pot sonar fort, però és la pura realitat. Deu fer un any que l’equip de govern duia a terme una campanya, en relació a les avingudes vila de Blanes i de Tossa, celebrant el seu pas de carretera a carrer. Poc temps desprès, podem constatar que no només no es redueix el trànsit, sinó que l’incrementen quan no el saturen, i en aquest sentit crec que tots resem per a que el proper estiu, sinó abans, no es produeixi un col•lapse circulatori rere l’altre que per a Lloret seria un fet gravíssim amb evidents costos econòmics.

Dit tot l’anterior, amb tots els respectes entenc que, des de la responsabilitat no n’hi prou de posar el crit al cel i de mirar de sumar les simpaties dels disconformes convocant-los a manifestar-se contra el govern o, com fan d’altres, fent una bustiada com si fóssim en campanya electoral dient que de governar revertirem la situació al seu ser i estar anterior a la reforma, entre d’altres extrems pel fet que, la reforma que s’ha dut a terme no només implica el passeig marítim, sinó altres vies, com ara les avingudes vila de Blanes, vila de Tossa i Pau Casals i pel que es filtra de la casa gran, via premsa –que per la maquinària de màrqueting constant de l’equip de govern s’assabenta de tot abans que els partits a l’oposició- els carrers Joan Durall i Joan Llaverias.

És des de la responsabilitat que: Esquerra de Lloret de Mar, i jo com el seu candidat a les properes eleccions municipals, donem el pas d’informar a la ciutadania de que estem en contra de la reforma duta a terme al passeig marítim per part de l’equip de govern, i que la nostra intenció no és revertir la situació al seu estat anterior, sinó trobar una formula que permeti conciliar els interessos de residents, comerciants, conductors i visitants i que molt probablement haurà de passar no només per una reformulació del trànsit o del sentit de circulació i per tant de tota la senyalització horitzontal, sinó també per emprendre projectes necessaris i vitals, al servei dels ciutadans de Lloret de Mar i la seva principal indústria, que en el seu moment, és a dir, al concórrer a les eleccions municipals detallarem, i no equipaments totalment sobre-dimensionats, quin cost superà abastament el retorn que generen al servei de l’ego de qui els promou.

Dit sigui.

El President d'ERC, en Joan Puigcercós inaugura la nova seu de la secció local de Lloret de Mar.

El darrer dijous 16 de setembre, en Joan Puigcercós i Boixassa va inaugurar la nova seu de la secció local d'Esquerra republicana de Catalunya a Lloret de Mar.



En Joan Puigcercós amb part dels militants de Lloret de Mar.



Una imatge de l'espectacular rètol de la nova seu d'ERC a Lloret de Mar.

              Us oferim, per cortesia d'un bon amic, el vídeo del discurs d'inauguració.

Video inauguració seu ERC Lloret de Mar

Bon cop de xurro!

Permeteu-me un insòlit, si més no així ho vull pensar; exercici de vanitat per la meva part.

No paro de rebre felicitacions per les meves declaracions, la darrera Diada de l'Onze de setembre, a Ràdio Lloret. De debò, he rebut trucades, la gent em para pel carrer, i essent sincer us he de dir que avui, poques hores abans de que escrigués aquest article, un avi venerable, un vell independentista, m'ha fet emocionar, fins que les llàgrimes han amenaçat de vessar les conques dels meus ulls, mentre aquest insigne i no per tal fet conegut patriota rememorava les declaracions, fent-me saber que mentre m'escoltava havia plorat.

Sé que molts dels que llegireu aquest article no m'heu escoltat. Sincerament,  no creia que les meves paraules poguessin tenir tal ressò, pel fet que el que deia em sembla obvi. Així, l'important no és qui ho diu o com ho diu, sinó el que es diu.

En síntesi. Si vols que et respectin, respectat tu mateix. A Lloret, on tenim un govern de Convergència i Unió, quin partit sembla ser és el salvador de la pàtria, i que encapçala un Alcalde, alhora Diputat al Parlament de Catalunya i aspirant a una Conselleria, s'ha permès, mitjançant un burd artifici legal, saltar-se, novament, en tant que reincidia; un festiu nacional, el més important, la nostra Diada nacional, facultant que les botigues poguessin obrir.

Per fer-ho, als "lumbreres" no se'ls ha acudit res més, per aprofitar-se dels sempre existents resquícis de la norma; que muntar una suposada fira catalana, és a dir, un mercat pur i dur, de calces, xurros i samarretes de la roja, davant el passeig mossèn Agustí Font.

Quina dignitat d'acte institucional, quin embalum de nacionalisme, si despertés del seu somni etern el propi mossèn Cinto. Homenatge a la senyera i cant dels Segadors amb ferum de xurros, a encara no vint-i-cinc metres de la plaça de la vila.  Feta la denúncia, no només per la meva part, hom va córrer a penjar-hi senyeres petites i demés, aconseguint un harmoniós resultat, ja que coexistien les senyeretes i les samarretes de "la roja". Està clar que amb el "business" tot és tolerància, la qüestió és vendre.

Vergonya. Això és que sento i el que hauria de sentir qui tingui un mínim amor i respecte per la seva terra, ja sigui de naixement, ja sigui d'acollida.

No soc molt de missa, però remetent-me a la meva educació infantil, la que vàrem rebre tots els de la meva generació, l'imatge del passeig, em va recordar l'episodi dels fariseus al temple que Jesucrist va foragitar.

Dit l'anterior, al lector li correspon atribuir el paper a cada un dels actors que he esmentat.

Un viatge instructiu. Els Estats Units d'Amèrica.

          Aquest estiu he fet de turista i amb la meva família hem fet un periple per un parell d'Estats dels que integren la Federació dels Estats Units d'Amèrica.

          Amb ànim il·lustratiu, i per deixar clar que les meves reflexions no son fruit de l'enlluernament he de dir que no era la primera vegada que hi anava. Fa gairebé quinze anys, amb la Maribel, la meva dona, varem fer el mateix viatge.

          Permeteu que digui que no pretenc amb aquest article donar a conèixer la meva vida privada. Així, tret d'amics íntims, familiars i veïns propers, no crec que ningú en tingués coneixement previ dels nostres moviments - com veieu segueixo fil per randa les indicacions dels cossos de seguretat-. La meva intenció és contrastar, comparant amb el nostre propi poble i país, allò que he tingut oportunitat de conèixer "in situ".

          De tal exercici sorgeixen les següents reflexions:

1a.- La comparativa de fa gairebé quinze anys és clara. Ells han anat de forma palpable endavant i nosaltres (quan dit nosaltres em refereixo a Lloret com a destinació turística), en alguns aspecte hem anat endarrere.

2a.- Cal millorar, i molt, el tracte que dispensem a qui ens visita. La comparació ens deixa, segons el meu parer a molt mal lloc. L'amabilitat extrema. La voluntat de fer-te sentir a gust i la sensació de que tot te solució és patent amb tot aquell amb qui et relacionis. No es tracta de una qüestió de diners, et tracten igual a una botiga d'articles selectes que al Dunki'n Donuts. A la cua de qualsevol restaurant de menjar ràpid que al millors dels restaurants.

3a.- És envejable la patent voluntat de treball i la iniciativa dels propis treballadors que es constata tant en el tracte a les persones, com en la seva resolució a tirar endavant en un entorn laboral gens favorable comparat amb el nostre sistema. Ningú defuig la feina - si més no així ho sembla- i entén que el seu benestar depèn d'aquell a qui en definitiva serveix.

4a.- La quantitat i qualitat de l'iniciativa empresarial és abessagadora. Tanmateix, en un entorn liberalitzat, sense els condicionants dels monopolis imposats per la privatització a dit d'empreses públiques o quasi-públiques (entenguis Telefònica, Endesa, Iberia, etcètera,..) és evident que el mercat, amb un marge d'operar implacable, efectua una selecció natural de la que nosaltres ens veïem privats pels abans esmentats condicionants oligàrquics.

   És evident que res no és perfecte enlloc, i que tant a New York, com a Florida, com a Georgia, com a tants de llocs existeixen problemes, i contrastos entre riquesa i pobresa, però també ho és que ells saben qui son i que volen ser.

    Lloret, o més ben dit, aquella part de Lloret, més antiga, més participativa, arrelada als seus orígens, sap el que era i voldria ser, però tant dirigents socialistes com convergents l'han privat de la seva ànima, en la seva voluntat de convertir-la en una ciutat, allò que mai no va voler ser, i que mai no serà. L'èxit no rau en ser el més gran, el que te més llits, i en definitiva més vomitades pel carrer, l'èxit rau en ser tu mateix. A saber mirar al futur amb l'orgull de saber d'on vens i on vols anar. A saber que, per mantenir la teva essència, no has de créixer de forma continuada i insostenible, per alimentar una màquina cada vegada més grossa i que cada vegada necessita més recursos.

    Lloret ha excedit el límit de la seva sostenibilitat i per tant, el seu creixement ha de ser retractiu. És a dir, no s'han de crear més places hoteleres (i així ho verifica el mercat darrerament amb la desaparició d'establiments), sinó que les existents s'han d'optimitzar i millorar. De la mateixa manera, no es precisen més habitatges (el parc existent cobreix més que sobradament les expectatives futures de la població) i així en tants i tants àmbits.

     Només des de la consciència de qui és i de que vol ser Lloret tirarà endavant. L'èxit no rau en ser igual que els demés, sinó en la diferència, en  ser especial, i Lloret en te molts de  motius i atractius per sentir-se especial.

      Esquerra està doncs per portar Lloret allà on vol ser i on la porten les seves arrels, no on la volen empresaris sense escrúpols i especuladors. 

  

  

RECULL DE PREMSA: "Si Cataluña se va".

SUSO DE TORO 08/08/2010

El País

La banca casi no concede créditos, pero también cuesta dar crédito a lo que hacen la mayoría de los medios de comunicación madrileños. Ni siquiera descansan los domingos, y eso que es verano: leo en una revista dominical que distribuyó la pasada semana el rotativo El Mundo una lista que confeccionaron con "los españoles más queridos y más odiados por los españoles. Qué miedo. Los tales "españoles" que declararon para la encuesta su amor a diestro y su odio a siniestro en realidad son de ese diario, pero la manipulación periodística hace que esas personas se transformen en "los españoles". ¿A que no saben quiénes son "los más odiados" de esa curiosa lista, que hace unos años nos parecería grimosa y hoy ya pasa desapercibida?

Acertaron. De la lista de diez personajes, los que figuran en la parte superior de la lista son políticos "enemigos de España": catalanes o miembros del Gobierno de Rodríguez Zapatero, empezando por el propio presidente. Los otros cinco son protagonistas o presentadores de programas basura, lo que indica que quienes votan esa lista son consumidores de esos manjares televisivos. ¿Los más amados? Los deportistas y futbolistas que no sean catalanes, y eso tiene mérito cuando una selección española repleta de catalanes acaba de ganar el Mundial.

El odio contra los "enemigos de España", los "antiespañoles", viene del franquismo, pero se siguió alimentando estos años con los asesinatos de ETA y las ambigüedades del nacionalismo vasco ante los crímenes. Cuando el terrorismo etarra aflojó porque no le quedó más remedio, la dieta se completó con "los catalanes nos roban, el Estatut rompe España, la lengua castellana se rompe, los toros se rompen..." Los insultos continuos y las campañas contra los intereses catalanes, su lengua y su identidad son el trabajo sucio y burdo, que ha ido acompañado de razonamientos y análisis de intelectuales que argumentaron lo mismo pero con más finura. La mirada y los intereses centralistas que se cerraron en banda lo han conseguido: ya estamos en una época nueva, Cataluña ha pasado de la desafección a su despegue, buena parte de la sociedad catalana ha llegado a una conclusión al fin: España no comprende a los catalanes y los rechaza; seguir formando parte del Estado español solo le acarreará desprecios y problemas.

Podemos detenernos en las incidencias, escándalos, roces entre partidos catalanes, pero perderemos de vista lo esencial, lo que corre por el fondo y es transversal al conjunto de la sociedad catalana: Cataluña se está convenciendo de que su nacionalidad nunca tendrá encaje en este Estado y de que España solo es un lastre. Mentalmente ya casi han cruzado la raya. Si lo hacen, la deriva hacia la independencia sería inevitable. En adelante nuestros conciudadanos catalanes desistirán ya de buscar un encaje nacional dentro de la Constitución, una Constitución que los propios nacionalistas catalanes ayudaron a redactar y que suscribieron como un pacto político para poder existir dentro de España. También saben que reformarla o redactar otra nueva que los reconozca nacionalmente es imposible: el nacionalismo español también lo impediría. Respecto a los vascos como nacionalidad, en cuanto ETA ponga fin a su lamentable y siniestra existencia, comprobaremos lo que piensa la mayoría de su sociedad.

El Gobierno intenta un diálogo con la Generalitat para detener esa deriva, pero los nacionalistas españoles, con la bandera tan inflamada, probablemente conseguirán que fracase en nombre de la sagrada unidad de España. Hemos visto cómo el españolismo empapa la capital del Estado y todas las instituciones, desde el Tribunal Constitucional al último guardia. La "España plural" ha sido imposible, los esfuerzos para actualizar el autogobierno catalán tendrían que haber ido acompañados de una política nueva que reflejase la pluralidad cultural y lingüística y nada ha cambiado. Una nueva idea de España. Pero España sigue siendo de Bisbal, Manolo Escobar, la de Bienvenido, mister Marshall!

Cataluña, sin Estado o con él, es una nacionalidad europea, mientras Galicia está siendo desguazada como nacionalidad desde la

propia Xunta siguiendo las consignas del españolismo centralista. Si los catalanes se van, ¿qué España nos espera a nosotros? Pero vivir bajo la ideología del nacionalismo cañí también será insoportable para muchas otras personas por toda España que no tolerarán retroceder a la época de pan, fútbol y toros. Una, grande y libre de catalanes, vascos y demás ralea. Catalanes, por favor, piénsenlo dos veces, unos los odian pero otros los necesitamos. Una España sin ustedes será definitivamente insoportable.

Hotel "La Plage"

Avui diumenge primer d'agost de 2010, a dos quarts de vuit del matí, he constatat que tenim un nou establiment hoteler de gran luxe al bell mig del poble, a la platja de Lloret i que gaudeix d'una màxima ocupació.



He decidit anomenar-lo "Hotel La Plage", ja que hi predomina amb diferència, el client francès. Faríeu bé de venir a veure-ho, tot i que val més que no hi porteu la mainada, l'espectacle no és gaire edificant de vegades.



Aquest establiment, és tant a primera línea, que no només pots veure el mar, sinó fins hi tot sentir les seves onades i el seu olor, sempre en tot cas, que sigui prou fort per sobreposar-se al de les aixelles i peus que t'envolten.




Les habitacions, normalment quíntuples, i dotades de rodes, en algun cas fins hi tot d'aire condicionat, compten amb finestres per les que fins hi tot, pots penjar els peus a l'aire, bressolats per la brisa mediterrània.



L'ecologia és patent en cada moment. Quin gaudir, poder fer les teves necessitats a plena natura, si cal, una escopinada per aquí, si cal un riuet per allà i com entendreu m'estimo més abstenir-me de fer l'exercici d' imaginar com, el clients de l'Hotel es desprenen de les aigües majors.



Sembla però que, de vegades, els clients de l'Hotel, en un indret tant privilegiat, s'haurien de sentir incòmodes per la presència dels que, com jo, passegem ja sigui el gos o el nostre cos. Ans al contrari l'orgull que sembla despertar-los estar en un allotjament com aquest, els porta a fer les seves demostracions impúdiques tant físiques com verbals, com si la resta dels mortals no existíssim. Fins hi tot sospito que molts dels clients de l'Hotel son els que ens alegren les avorrides vetllades d'estiu de Lloret.




Ahir mateix, quatre de tals clients, inconfusibles amb el seu barret blanc de Lloret de Mar, com si fossin obrers de Santa Cristina o de Sant Elm, passaven a les deu del vespre pel meu carrer, anunciant a crit pelat la festa que pensaven passar. Val a dir en honor d'aquells qui son els nostres, que els obrers lloretencs, més apegats a la tradició, veneren sants, aquests altres de venerar alguna cosa, deu ser l'alcohol i la farlopa en les seves múltiples modalitats.




És norma dels millors establiments hotelers i comercials la de no contrariar ni molestar els millors clients de l'establiment. I és per això que felicito l'equip de govern i l'Alcalde de Lloret de Mar. És evident que els hostes de l'Hotel "La Plage" gaudeixen d'unes immillorables vacances entre nosaltres i que ningú no gosa destorbar-los.

El niño de Cala Rajols.

Bocabadat. Així em vaig quedar quan vaig escoltar pel canal 3/24, que el senyor Xavier Crespo, Alcalde de Lloret de Mar, havia votat no a la Iniciativa Legislativa Popular que pretenia i finalment ha aconseguit, que no es celebrin més curses de braus a Catalunya (de fet entrarà en vigor a partir del primer de gener de 2012).

Com no pot ser d'altra manera, he de mostrar el meu respecte absolut per la decisió del senyor Crespo, qui lliurement ha optat, arrel de la llibertat de vot que ha donat el seu grup parlamentari.

Dit l'anterior, també estic en el meu dret de qüestionar el perquè de tal vot, i arribar a la conclusió que tal decisió, igual que moltes altres, es fruit de la demagògia i el pur electoralisme.

Com que una crítica com l'anterior no es pot formular gratuïtament, en donaré els meus arguments, i és que no s'entén que en el Ple de l'Ajuntament de Lloret de Mar, que el senyor Crespo encapçala com a Alcalde, es voti a favor de la moció que nega la possibilitat de que es duguin a terme espectacles amb animals, i que en canvi  es defensi, com es detalla en el Diari de Girona; en el Parlament la continuïtat de la "fiesta" sota l'argument de que s'està fart de prohibicions i que ara no és el moment de debats com aquest.

Certament, pel senyor Crespo mai és el moment per entrar en debats que l'obliguin a definir-se d'una o altra manera. Ai amics, això fa perdre vots!

No es pot estar a missa i replicant. Ara a Lloret dic que no als espectacles amb animals per fer contents als seus defensors i ara al Parlament de Catalunya em congracio amb els defensors de la "fiesta", molts d'ells, a Lloret, residents al barri del Molí (on CiU no treu els seus millors resultats), i als que des d'aquesta tribuna aprofito per fer-los arribar una cordial salutació.

Crec que en democràcia, respectant el lliure pensament, als polítics sens ha d'exigir coherència en les nostres decisions i és evident que la decisió presa pel senyor Crespo no ho és de coherent.

Lloret. On és la nostra dignitat?

Lloret, el nostre Lloret no te dignitat?

Com a lloretenc m'ofenen i em subleven tots els atacs que el bon nom de la nostra vila pateix, en molts casos per  demagogs desinformats de paraula i insult fàcil.

Dit això, també m' ofèn veure que molts dels que ens visiten orinen impunement a qualsevol cantonada de la nostra població sense que ningú gosi dir-los res.

La dignitat però, no només ens la violenten els indocumentats que incapaços de gaudir dels dons que la naturalesa ha disposat regalar a Lloret de Mar només hi vénen per les promeses d'alcohol barat i marxa sense límit els fan elements indesitjables, no només forans, sinó també veïns respectats de la nostra vila -els diners malauradament fan guanyar el respecte no només dels ciutadans de peu, també de molts dels membres de la classe política-.

També la violenten, la dignitat, i impunement, milionaris que, mitjançant actuacions pròpies dels senyors feudals, fan i desfan sobre el territori, tant és que es tracti d'un sòl no urbanitzable, protegit pel Pla Director Costaner i integrat en un Pla Especial d'interès natural.

Si m'hi vull fer una pista de bàsquet, m'hi faig una pista de bàsquet i no demano cap permís i si em denuncien ja pagaré la multa i tot quedarà així.

Això senyors, això és una vergonya majúscula i ningú, absolutament ningú, tant m'és l'administració de la que parlem, sigui local o de la Generalitat, fa res per arranjar-ho. Tots els expedients oberts son foc d'encenalls que no duen enlloc i la prova és el reguitzell d'actuacions sobre la finca de Can Juncadella que no compten amb llicència, ja sigui perquè ha estat sol·licitada i no ha estat concedida (fins un anys desprès de la seva sol·licitud i amb informes desfavorables de departaments com el de medi ambient), ja sigui perquè directament s'han dut a terme sense llicència.

Totes tals evidències han de portar a concloure l'incapacitat, o la manca de voluntat de l'actual equip de govern, amb el seu Alcalde, el senyor Xavier Crespo davant, per fer-hi res.

A nosaltres en general i a mi en particular no em trobaran al seu costat. Si volem un futur pels nostres fills hem de lluitar per restablir la dignitat de Lloret. Tant davant dels febles com sobretot, davant dels poderosos.

La incomprensió. Interès o ignorància?

Com a militant d’ Esquerra republicana de Catalunya no deixen d’encendre’m el comentaris que ens titllen d’oportunistes per la nostra posició en tot l’afer de l’Estatut.

Així doncs, se’ns retreu que desprès de refusar-lo i haver postulat el no a l’aprovació del text, ara ens erigim en un dels seus grans defensors, encapçalant l’oposició a la sentencia del Tribunal Constitucional que el retalla i desvirtua completament.

En un primer moment, vaig arribar a pensar que tals critiques obeïen a un principi d’interès. Interès a desacreditar, en l’arena política a ERC, amb finalitats únicament electorals. Amb el temps però, he arribat al convenciment de que tals crítiques no tenen cap mena de finalitat espúria, sinó que obeeixen a la creença inconscient d’aquells que les formulen.

Tal fet, que d’entrada podria semblar bo, és la prova del cotó dels grans dèficits democràtics que assolen, en aquest cas, el nostre país, és a dir, Catalunya, així com l’estat al que vulguem o no, ens trobem lligats, Espanya.

L’Estatut sotmès a la guillotina del Tribunal Constitucional no és el d’Esquerra republicana de Catalunya. Tots sabem que el darrer compromís d’ERC amb l’Estatut, fou la seva votació i aprovació al Parlament de Catalunya, el trenta de setembre de 2005. No vull recordar el que va passar desprès a les Corts espanyoles, i el pacte que va fer possible que hi fos aprovat, amb una gran mutilació que va fer inviable el nostre suport.

L’Estatut però, va ser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya, i per això, només per això, la seva defensa el fa creditor de tots els nostres afanys i esforços. Tant costa d’entendre?

 Certament, com ja he dit abans, entenc que la dificultat de comprensió no és voluntària. De la mateixa manera que a una persona amb dificultats cognitives no se li poden exigir responsabilitats pels seus actes, és evident que, a unes persones o col·lectius quins principis democràtics no s’ajusten a allò que cal considerar mínim o essencial, no se’ls pot exigir que entenguin la nostra postura.

Així doncs, no cal esperar ni comprensió, ni generositat. La independència no arribarà pels mecanismes creats per evitar-la i per tant l’hem de prendre, la pregunta és com?

El bloc d'Esquerra Lloret 2011

A partir d'ara, per no duplicar continguts em podreu trobar al bloc:




esquerralloret2011.blogspot.com


Salutacions

No ens deixaran marxar!

Mireu, mireu que opina la societat civil de la nostra relació amb Espanya, n'hi ha per tots. Pels espanyols, pels botiflers, etcètera, etcètera.

Un record especial pels herois de la roja i d'altres estrelles multimèdia.

Us el recomano. No és que estigui espatllat el so, és que triga una mica a començar:

http://www.youtube.com/watch?v=-Xot9aH8S7Q

Un repte difícil d'abastar.

Veritablement el repte que Esquerra en general i qui escriu en particular, ens hem marcat de cara l'any 2011, apareix com difícil d'abastar.

La precarietat dels mitjans amb els que comptem, sumada a l'aclaparadora instrumentalització dels recursos públics per part de qui els administra fa que la lluita es presenti del tot desigual.

D'altra banda, un nou element ha saltat a la palestra. Un partit polític, anomenat Millor, s'atribueix el paper de lluitar per la sanitat democràtica i contra el -presumpte, encara que tal formació política no utilitzi el terme- malbaratament dels béns públics, quan no administració deslleial dels mateixos per part de regidors de l'equip de govern, i parents propers.

Com s’articula la denúncia, el format accessible, i les frases ocurrents que acompanyen el conjunt, de vegades trepitjant els límits de la legalitat, és innegable que fan que tal tipus de missatge arribi, i si més no fa parlar. Només cal que veiem la graella d’audiències dels diferents programes televisius, per veure que, els d’aquest perfil arrasen. Tots coneixem la dita. Bé o malament, la qüestió és que se'n parli.

Els responsables de tal partit farien bé de no ofendre’s per aquest comentaris, que no deixen de ser una reflexió personal del que em sembla el seu procedir, tant lícita com la seva, quan ens imputa no haver fet res durant tres anys a l’opossició.

A títol personal, entenc que no hem d'entrar en aquesta manera de fer, que no és la nostra, ni la que ha distingit l'estil polític de la nostra formació a tots els nivells. En matèries com aquesta, ningú ens ha de donar cap mena de lliçó. Encara menys de rigor i seriositat.

Dit l'anterior, faig arribar el meu compromís a la ciutadania de que mai Esquerra, ni jo personalment, girarem la vista. Que no deixarem de denunciar, com ja hem fet, quants fets o actes considerem no s'ajusten a la legalitat, o considerem èticament reprovables.

Qui hagi seguit les nostres publicacions sap que ha és i ha estat així, i en tal sentit, em remeto als butlletins que estan penjats en aquest bloc.

El compromís amb la vila de Lloret i amb la seva ciutadania no només s’ha de traduir en la formulació de propostes, projectes i polítiques, sinó també en aconseguir una adequada pau social, que no cal confondre amb la “omertà” siciliana, és a dir, la llei del silenci que propicia l’encobriment de les pràctiques il•legals o mafioses.

Com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’alcaldia de Lloret de Mar invoco i faig ostentació de la nostra seriositat i honestedat, que ens fa no només els millors candidats a gaudir de la confiança dels ciutadans per l’administració dels bens i recursos públics, sinó també els primers valedors dels principis democràtics que han d’inspirar qualsevol actuació política, i això vol dir no callar davant les males praxis, sense incórrer en l’ ofensa ni en l’ intromissió en l’esfera privada a la que tots els ciutadans tenen dret.

El Parlament admet a tràmit la IP pel referèndum

El Parlament de Catalunya ha admès a tràmit la iniciativa popular (IP), presentada per Uriel Bertran (ERC) i Alfons López Tena (CiU), instant la celebració d'un referèndum d'autodeterminació.
Tal iniciativa, que ha rebut el suport d'ERC, CiU i ICV-Euia, esdevé possible, gràcies a l'acció de govern d'ERC i en especial del Conseller Ausàs, que han promogut la Llei de consultes populars, sense la que tal referèndum esdevindria impossible.
A partit d'ara és feina de tots obtenir les 220.000 signatures necessàries per a que l'iniciativa es debati en el Ple del Parlament de Catalunya.

Foro social de les esquerres de Lloret de Mar

El dilluns set de juny de 2010, a les 12:00 s'ha procedit, a la Plaça de la vila, a la lectura del Manifest del Foro social de les esquerres de Lloret de Mar.

Aquest espai de trobada de les diferents forces d'esquerra, que pretén evidenciar el desacord amb la política d'ajustament econòmic del govern, en tant en quant afecta única i exclussivament als més dèbils, és a dir, pensionistes, treballadors, autònoms i petits empresaris; està integrat pels sindicats majoritaris, ICV-euia i Esquerra Republicana de Catalunya. El gran absent ha estat, el PSC, supossem que en sintonia amb el que el President Zapatero va fer aprovar al Congrés dels Diputats a Madrid.

Seguiu l'enllaç per llegir el text del manifest:

http://docs.google.com/Doc?docid=0AQGxYpWucCtSZGcybWhzOW5fMGY3dGtkeGc1&hl=es

Tornarem a vèncer

Un video per anar fent boca:




http//www.youtube.com/watch?v=lJB8_swO1Og

Benvinguts al Bloc Esquerralloret 2011

Us donem la benvinguda al bloc que la secció local a Lloret de Mar, d'Esquerra republicana de Catalunya ha creat per fer difussió del seu ideari, els seus actes, i per recollir, si és el cas, els vostres suggeriments.

Esperem la vostra col·laboració per aconseguir el millor per Lloret.

Gràcies.

Tercera convenció de quadres d'Esquerra

Els dies set i vuit de maig s'ha cel·lebrat a Lloret la tercera convenció de quadres d'Esquerra amb l'objectiu de preparar la campanya per les eleccions al Parlament 2010.

Tots, tots els principals motors del nostre partit han vingut a Lloret. El President, en Joan Puigcercós, el President del Parlament, Consellers, Diputats, en definitiva tots aquells que compten amb responsabilitat no només a Esquerra republicana de Catalunya, sinò en el govern i les màximes institucions del nostre país.

En Oriol Junqueras com sempre sublim amb el seu parlament. El conseller Tresserras, amb un altre estil, va fer un anàl·lisi envejable de la situació, i una habilitat didàctica per dona suport a les actuacions d'Esquerra en les darreres legislatures, de la que hauríem de prendre bona nota alhora de tractar amb tots aquells que ens fan retrets. En Joan Ridao i en Joan Puigcercós, com sempre, brillants i potents.

Em quedo amb el sentit de responsabilitat, de projecte d'estat i bona harmonia que ha presidit la Convenció. Esquerra necessita el millor de nosaltres perquè Catalunya no serà res sense la millor Esquerra.

Us recomano veure el vídeo que trobareu a l'enllaç. És veritablement colpidor i emocionant.

Tornarem a vèncer!

Esquerra de Lloret com cada any amb la Diada de Sant Jordi

Com cada any i amb tota l'il·lusió hem participat a la Diada de Sant Jordi amb la parada del passeig mossèn Jacint Verdaguer. Us penjo les fotografies que ens ha fet arribar l'Emili. En aquesta com podeu veure estic ben protegit, amb en Eduard Coloma, regidor i portaveu del grup municipal a l'esquerra, i amb en Jaume Giménez, president de la secció local a la meva dreta.

Aqui amb  el President de la secció local, i en la següent amb en Emili Marquès, secretari de cohesió territorial i urbanitzacions, de la secció local de Lloret de Mar, propietari de les fotografies  de les que suposso em cedeix els drets.

Vull donar les gràcies no només a l'Eduard, en Jaume i l'Emili, sinò també a en Xavier Termes, la Nuri Querol, en Jou Ramírez, en Felix Fuentes i la Mercè Herrera per la seva col·laboració en la jornada.

Un horitzó particular?

Essent la capacitat de discernir pròpia dels éssers humans i dotat per tant d’aquesta facultat així com de la necessària integritat moral per impedir-me teoritzar sobre la realitat des de una perspectiva exclusivament partidista, puc afirmar que compartia en el seu dia i encara comparteixo avui, la necessitat de dotar el nostre municipi d’equipaments fonamentals com ara un teatre i un centre sociocultural. Socialment més necessari resulta encara un centre sociosanitari.

En els darrers temps però, no només jo, sinó d’altres ciutadans que m’han fet arribar la seva opinió, hem arribat a la conclusió de que aquells que es deien eren els “grans horitzons” de Lloret, semblen haver-se convertit en horitzons particulars a quin servei es posen els interessos i recursos públics.

Si d’entrada ja era altament qüestionable l’abast megalomaniac de tals projectes, hem copsat, amb lògica indignació, un increment desmesurat, sobre el pressupostat, del cost d’ambdós equipaments. No cal que diguem res, respecte del retard en l’execució de les obres.

Així estant, amb l’horitzó d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, a celebrar probablement el novembre d’aquest any, i a les que el senyor Xavier Crespo, alcalde de Lloret concorrerà més que probablement, com a candidat a Diputat per la circumscripció de Girona, i amb unes eleccions municipals a un any i escaig vista, l’equip de govern ha posat, en detriment dels interessos dels lloretencs, tota la carn a la graella.

Els propers mesos veurem, si res no ho evita, com s’inauguraran el centre sociocultural i el teatre municipal. Tanmateix, s’executaran el projecte del passeig marítim i l’arranjament de la plaça Pere Torrent. Tot això sense parlar de la construcció de la piscina municipal, decidida com a inversió municipal quan encara no un mes abans, en el Ple d’aprovació dels pressuposts s’havia consignat com una inversió a executar amb càrrec a un concessionari. Això suposa que allò que havia de pagar un tercer ho acabarem pagant entre tots els lloretencs i que amb el temps haurem d’assumir també el cost del personal que hi ha de treballar i els costos de manteniment de l’equipament.

D’entrada, coneixent mínimament la naturalesa humana i la manca d’escrúpols d’alguns, tinc el convenciment de que aquesta crítica serà titllada d’envejosa. Res més lluny de la realitat. Com a ciutadà de Lloret de Mar, i contribuent, que els meus diners em costa, vull que els meus conciutadans, la meva família i jo mateix gaudim dels millors equipaments “possibles”. El que no m’agrada és que l’abast dels projectes, o la seva execució s’aparti d’allò que en va inspirar la decisió d’emprendre’ls.

A dia d’avui tinc el convenciment de que, passats set anys i cents de milions d’euros desprès des de que el senyor Crespo va guanyar les eleccions, els horitzons compartits han esdevinguts horitzons personals.

Pel camí han quedat cadires i terrasses, privatitzacions, com ara la de la xarxa municipal d’aigua, externalitzacions de serveis fins hi tot amb companys de partit, contractació massiva d’afins prèvia interinitat o de càrrecs de confiança convertits en funcionaris, adjudicacions sense concurs de projectes amb fonament a “estudis remunerats” com a ara l’ampliació de l’abocador per part del concessionari, convenis dignes d’hemeroteques jurídiques amb nous riscs eurasiàtics com els de Can Juncadella, convenis energètics com ara el de les plaques solars, i més recentment, en un clar repte a la llei d’incompatibilitats, societats mercantils entre regidor i concessionari. Que hem de dir de la gens dissimulada nosa que va causar a l’equip de govern la nostra proposta d’adopció del tramvia com a transport col•lectiu amb la conurbació formada amb Blanes, en detriment del seu gens dissimulat, tampoc, interès pel carril bus.

Tot l’anterior podria donar a entendre que els horitzons de Lloret han quedat al servei dels qui foren els seus inspiradors i veritablement tal fet esdevé una paradoxa, en tant que aquella que havia de ser l’eina per millorar Lloret la pot enfonsar en la més gran de les misèries, no només econòmica sinó fonamentalment moral.

Per tot l’anterior cal que tinguem present, més que mai, allò que al segle primer desprès de Crist deia en Plutarco: “la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que a més ho ha de semblar”.

Seguint la saviesa dels antics i com sigui que ni dubto, ni mai no gosaria posar en dubte la condició d’honrats i honestos de l’Alcalde de Lloret de Mar i d’aquells que integren l’equip de govern, només em queda recomanar-los que facin un esforç molt més gran per semblar-ho.

Puigcercós: “L'empreneduria dels hotelers de Lloret és el millor exemple que Catalunya està viva i té oportunitats de futur'

Diumenge, 21 de març de 2010

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, s'ha reunit aquest matí amb 30 empresaris turístics i hoteleres de Lloret i la comarca de la Selva. Durant la trobada els empresaris han traslladat les reivindicacions i han explicat com s'està afrontant la temporada de Setmana Santa després dels problemes que han patit durant les darreres setmanes. Han assistit a la reunió juntament amb el president d'Esquerra, el director dels serveis territorials de Turisme de Girona, David Mascort; el president regional d'Esquerra Girona, Josep Carrapiço; el president comarcal d'Esquerra a La Selva, Ismael Ventalló; i representants de la formació a Lloret, entre ells el cap de llista de la formació, Jordi Orobitg. 

Puigcercós ha defensat les “potencialitats turístiques de Lloret i la Costa Brava, la bona feina i l'empreneduria dels hotelers com el millor exemple que Catalunya està viva i té oportunitats de futur”. En la trobada, el president d'Esquerra ha recollit les peticions del sector i ha declarat que “el turisme és un dels sectors prioritaris del país, per això, des de les administracions cal garantir el futur del turisme i de l'entorn. S'ha de buscar la manera de garantir els serveis bàsics com la llum, l'aigua, la telefonia i la seguretat”. 

El màxim dirigent independentista també ha insistit en reclamar que“no es barregi el debat sobre els serveis amb la MAT” i ha reclamat que s'impulsin mesures per evitar la situació de fa uns dies. “Cal repensar el model de presa de decisions, descentralitzar i capil·laritzar decisions perquè el territori tingui més pes”, ha apuntat Puigcercós.

Si no fos un tema ben seriós potser encara riuria.

            Diuen els diaris i se’n fan ressò les ràdios també, que el nucli antic de Lloret ha viscut un gran increment de residents i a l’Alcalde, el senyor Crespo li ha faltat temps per a treure pit i atribuir-ho a les millores que, afirma ell, el seu govern ha dut a terme. Alhora aprofita l’ocasió per desmentir l’idea general, sostinguda entre d’altres pel que signa el present, de que el centre de la vila està força degradat.

            Moltes vegades es critica als polítics, entre altres coses, per opinar sense criteri. En aquest cas, a mi, ningú no em podrà fer aquesta critica doncs jo resideixo al nucli antic i el conec prou bé, no com el senyor Crespo.

            Que el increment de residents al nucli obeeix a les millores del govern Crespo? No em facin riure. Repto a l’alcalde a que expliqui que ha fet pel nucli antic de Lloret. Les úniques accions, visibles i notables, han estat privades com ara la rehabilitació de la parròquia de Sant Romà (per part de la Fundació del mateix nom, amb pressupostos subvencionats entres d’altres per la Diputació de Girona, la Generalitat i això si, per l’Ajuntament de Lloret); o la regeneració dels establiments comercials al carrer de Sant Pere.

            Des de la vessant pública, l’única actuació remarcable ha estat l’arranjament de carrers amb càrrec al mal anomenat Pla Zapatero. Amb la quantitat ingent de fons que el govern local ha gestionat en aquests gairebé set anys de mandat, la inversió en el nucli antic resulta del tot ridícula. Per minsa, és clar.

 Vist amb perspectiva, és a dir, des de la referència de la noticia, que és el cens de l’any 1998, és prou evident que el nostre país ha viscut un increment poblacional ingent per raó de l’arribada d’immigrants, fet que va propiciar tanmateix el fenomen dels anomenats pisos pastera, on s’han empadronat multitud de persones fins que es detectà el fenomen.

Tot i les evidències, l’Alcalde Crespo insisteix a veure el got ple, quan és obvi que el seu punt de vista està allunyat de tota lògica interpretativa de les dades. Fins hi tot si prenem com a referència únicament els darrers anys, ens hauríem de preguntar. Com pot ser que esdevingui un creixement poblacional en un barri, sense un creixement global del cens de la vila i sense un increment de transaccions immobiliàries? Volen que els ho expliqui? Doncs, llevat de comptades excepcions, a la fluctuació de la població que, fugint dels lloguers cars en altres zones, es traslladen a un barri amb lloguers més barats propis d’habitatges o zones més degradades.

            

Les pròpies dades ens donen la raó. Així, tal com refereix la noticia, gairebé un cinquanta per cent dels nous empadronats en el nucli antic son procedents d’altres països. Certament, no hem constatat un increment de nouvinguts comunitaris, sinó precisament d’altres procedències, el que, per molt que ens pesi, a nivell estadístic és un indicatiu d’un nivell de riquesa inferior, en tant que esdevé una realitat incontestable que els nouvinguts són uns del més gran perjudicats per la crisi econòmica que ens afecta.

            El Grup municipal d’Esquerra ha insistit per activa i per passiva, en la necessitat evident d’actuació en el centre de la vila. Estem tips de veure que tots els municipis de Catalunya concorren als ajuts de la Llei de barris i que l’equip de govern és incapaç d’articular un projecte coherent  que desencalli situacions com, per exemple, la de Dalt del Puig, una actuació d’esponjament paralitzada des de fa anys. A petició nostra van accedir a dur a terme un Pla especial del nucli antic que no sabem per quin motiu no s’acaba mai i no es molesten a accelerar.

              

            Així doncs, diria a l’Alcalde de Lloret, que deixi de fer campanya i que s'ocupi dels problemes reals dels lloretencs.