Aquest estiu he fet de turista i amb la meva família hem fet un periple per un parell d'Estats dels que integren la Federació dels Estats Units d'Amèrica.
Amb ànim il·lustratiu, i per deixar clar que les meves reflexions no son fruit de l'enlluernament he de dir que no era la primera vegada que hi anava. Fa gairebé quinze anys, amb la Maribel, la meva dona, varem fer el mateix viatge.
Permeteu que digui que no pretenc amb aquest article donar a conèixer la meva vida privada. Així, tret d'amics íntims, familiars i veïns propers, no crec que ningú en tingués coneixement previ dels nostres moviments - com veieu segueixo fil per randa les indicacions dels cossos de seguretat-. La meva intenció és contrastar, comparant amb el nostre propi poble i país, allò que he tingut oportunitat de conèixer "in situ".
De tal exercici sorgeixen les següents reflexions:
1a.- La comparativa de fa gairebé quinze anys és clara. Ells han anat de forma palpable endavant i nosaltres (quan dit nosaltres em refereixo a Lloret com a destinació turística), en alguns aspecte hem anat endarrere.
2a.- Cal millorar, i molt, el tracte que dispensem a qui ens visita. La comparació ens deixa, segons el meu parer a molt mal lloc. L'amabilitat extrema. La voluntat de fer-te sentir a gust i la sensació de que tot te solució és patent amb tot aquell amb qui et relacionis. No es tracta de una qüestió de diners, et tracten igual a una botiga d'articles selectes que al Dunki'n Donuts. A la cua de qualsevol restaurant de menjar ràpid que al millors dels restaurants.
3a.- És envejable la patent voluntat de treball i la iniciativa dels propis treballadors que es constata tant en el tracte a les persones, com en la seva resolució a tirar endavant en un entorn laboral gens favorable comparat amb el nostre sistema. Ningú defuig la feina - si més no així ho sembla- i entén que el seu benestar depèn d'aquell a qui en definitiva serveix.
4a.- La quantitat i qualitat de l'iniciativa empresarial és abessagadora. Tanmateix, en un entorn liberalitzat, sense els condicionants dels monopolis imposats per la privatització a dit d'empreses públiques o quasi-públiques (entenguis Telefònica, Endesa, Iberia, etcètera,..) és evident que el mercat, amb un marge d'operar implacable, efectua una selecció natural de la que nosaltres ens veïem privats pels abans esmentats condicionants oligàrquics.
És evident que res no és perfecte enlloc, i que tant a New York, com a Florida, com a Georgia, com a tants de llocs existeixen problemes, i contrastos entre riquesa i pobresa, però també ho és que ells saben qui son i que volen ser.
Lloret, o més ben dit, aquella part de Lloret, més antiga, més participativa, arrelada als seus orígens, sap el que era i voldria ser, però tant dirigents socialistes com convergents l'han privat de la seva ànima, en la seva voluntat de convertir-la en una ciutat, allò que mai no va voler ser, i que mai no serà. L'èxit no rau en ser el més gran, el que te més llits, i en definitiva més vomitades pel carrer, l'èxit rau en ser tu mateix. A saber mirar al futur amb l'orgull de saber d'on vens i on vols anar. A saber que, per mantenir la teva essència, no has de créixer de forma continuada i insostenible, per alimentar una màquina cada vegada més grossa i que cada vegada necessita més recursos.
Lloret ha excedit el límit de la seva sostenibilitat i per tant, el seu creixement ha de ser retractiu. És a dir, no s'han de crear més places hoteleres (i així ho verifica el mercat darrerament amb la desaparició d'establiments), sinó que les existents s'han d'optimitzar i millorar. De la mateixa manera, no es precisen més habitatges (el parc existent cobreix més que sobradament les expectatives futures de la població) i així en tants i tants àmbits.
Només des de la consciència de qui és i de que vol ser Lloret tirarà endavant. L'èxit no rau en ser igual que els demés, sinó en la diferència, en ser especial, i Lloret en te molts de motius i atractius per sentir-se especial.
Esquerra està doncs per portar Lloret allà on vol ser i on la porten les seves arrels, no on la volen empresaris sense escrúpols i especuladors.
