La incomprensió. Interès o ignorància?

Com a militant d’ Esquerra republicana de Catalunya no deixen d’encendre’m el comentaris que ens titllen d’oportunistes per la nostra posició en tot l’afer de l’Estatut.

Així doncs, se’ns retreu que desprès de refusar-lo i haver postulat el no a l’aprovació del text, ara ens erigim en un dels seus grans defensors, encapçalant l’oposició a la sentencia del Tribunal Constitucional que el retalla i desvirtua completament.

En un primer moment, vaig arribar a pensar que tals critiques obeïen a un principi d’interès. Interès a desacreditar, en l’arena política a ERC, amb finalitats únicament electorals. Amb el temps però, he arribat al convenciment de que tals crítiques no tenen cap mena de finalitat espúria, sinó que obeeixen a la creença inconscient d’aquells que les formulen.

Tal fet, que d’entrada podria semblar bo, és la prova del cotó dels grans dèficits democràtics que assolen, en aquest cas, el nostre país, és a dir, Catalunya, així com l’estat al que vulguem o no, ens trobem lligats, Espanya.

L’Estatut sotmès a la guillotina del Tribunal Constitucional no és el d’Esquerra republicana de Catalunya. Tots sabem que el darrer compromís d’ERC amb l’Estatut, fou la seva votació i aprovació al Parlament de Catalunya, el trenta de setembre de 2005. No vull recordar el que va passar desprès a les Corts espanyoles, i el pacte que va fer possible que hi fos aprovat, amb una gran mutilació que va fer inviable el nostre suport.

L’Estatut però, va ser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya, i per això, només per això, la seva defensa el fa creditor de tots els nostres afanys i esforços. Tant costa d’entendre?

 Certament, com ja he dit abans, entenc que la dificultat de comprensió no és voluntària. De la mateixa manera que a una persona amb dificultats cognitives no se li poden exigir responsabilitats pels seus actes, és evident que, a unes persones o col·lectius quins principis democràtics no s’ajusten a allò que cal considerar mínim o essencial, no se’ls pot exigir que entenguin la nostra postura.

Així doncs, no cal esperar ni comprensió, ni generositat. La independència no arribarà pels mecanismes creats per evitar-la i per tant l’hem de prendre, la pregunta és com?