Un repte difícil d'abastar.

Veritablement el repte que Esquerra en general i qui escriu en particular, ens hem marcat de cara l'any 2011, apareix com difícil d'abastar.

La precarietat dels mitjans amb els que comptem, sumada a l'aclaparadora instrumentalització dels recursos públics per part de qui els administra fa que la lluita es presenti del tot desigual.

D'altra banda, un nou element ha saltat a la palestra. Un partit polític, anomenat Millor, s'atribueix el paper de lluitar per la sanitat democràtica i contra el -presumpte, encara que tal formació política no utilitzi el terme- malbaratament dels béns públics, quan no administració deslleial dels mateixos per part de regidors de l'equip de govern, i parents propers.

Com s’articula la denúncia, el format accessible, i les frases ocurrents que acompanyen el conjunt, de vegades trepitjant els límits de la legalitat, és innegable que fan que tal tipus de missatge arribi, i si més no fa parlar. Només cal que veiem la graella d’audiències dels diferents programes televisius, per veure que, els d’aquest perfil arrasen. Tots coneixem la dita. Bé o malament, la qüestió és que se'n parli.

Els responsables de tal partit farien bé de no ofendre’s per aquest comentaris, que no deixen de ser una reflexió personal del que em sembla el seu procedir, tant lícita com la seva, quan ens imputa no haver fet res durant tres anys a l’opossició.

A títol personal, entenc que no hem d'entrar en aquesta manera de fer, que no és la nostra, ni la que ha distingit l'estil polític de la nostra formació a tots els nivells. En matèries com aquesta, ningú ens ha de donar cap mena de lliçó. Encara menys de rigor i seriositat.

Dit l'anterior, faig arribar el meu compromís a la ciutadania de que mai Esquerra, ni jo personalment, girarem la vista. Que no deixarem de denunciar, com ja hem fet, quants fets o actes considerem no s'ajusten a la legalitat, o considerem èticament reprovables.

Qui hagi seguit les nostres publicacions sap que ha és i ha estat així, i en tal sentit, em remeto als butlletins que estan penjats en aquest bloc.

El compromís amb la vila de Lloret i amb la seva ciutadania no només s’ha de traduir en la formulació de propostes, projectes i polítiques, sinó també en aconseguir una adequada pau social, que no cal confondre amb la “omertà” siciliana, és a dir, la llei del silenci que propicia l’encobriment de les pràctiques il•legals o mafioses.

Com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’alcaldia de Lloret de Mar invoco i faig ostentació de la nostra seriositat i honestedat, que ens fa no només els millors candidats a gaudir de la confiança dels ciutadans per l’administració dels bens i recursos públics, sinó també els primers valedors dels principis democràtics que han d’inspirar qualsevol actuació política, i això vol dir no callar davant les males praxis, sense incórrer en l’ ofensa ni en l’ intromissió en l’esfera privada a la que tots els ciutadans tenen dret.