Aquest que llegiu és el darrer escrit de la legislatura que es publicarà al butlletí municipal. El proper 22 de maig els ciutadans de Lloret serem cridats a esiollir aquells qui ens han de governar els propers anys.
Vist l’anterior, toca fer pre-campanya. Podria aprofitar l’espai amb que compto per fer volar coloms, parlar del sexe dels àngels o relacionar el seguit de tòpics propis de l’ocasió. El que em demana el cos però, és dir allò que crec comparteixen molts lloretencs, i és el convenciment de que no podem seguir amb la situació actual. Que no podem seguir amb despropòsits inversors com el centre sociocultural, el teatre i la piscina municipal. A més del disbarat que han costat i que encara costaran, algú creu que s’han molestat a saber el que ens costarà el manteniment i el personal que ha d’atendre l’adequat funcionament d’aquests equipaments?
Que no podem tolerar més escàndols per presumptes casos de plutocràcia -govern dels rics i pels rics- com els del Turó Rodó, Can Juncadella, i la frustrada execució del camí de ronda a Fanals.
Que no poden tornar a existir concursos públics, com ara el del servei de neteja al que, presumptament per les condicions imposades, tot i consistir en un contracte d’import 8.000.000 € + IVA a l’any només s’hi presenta un únic candidat. Sabeu qui? Evidentment l’actual concessionari, GBI Serveis.
Que ja n’hi ha prou de violacions flagrants dels més elementals principis legals i democràtics com el fet de desmuntar les pèrgoles de la Plaça Pere Torrent (primera de les tasques incloses al projecte de remodelació de la plaça) sense respectar el termini que tenen els ciutadans per presentar-hi al·legacions i a sobre tenir la barra de dir que això no està inclòs al projecte, quan ha estat més que provat que si que ho està.
Que no és admissible adjudicar obres sense concurs públic, només negociant amb empreses seleccionades, per cert cap d’elles de Lloret, per un import superior en un 264 % del que havia calculat l’arquitecte redactor del projecte.
Que no pot ser que les obres municipals s’executin sense complir les ordenances municipals que si s’exigeixen als constructors i promotors privats i a sobre defensar-ho sota l’argument del cost i les presses i que quan ho denunciem, tot i admetre l’incompliment, no arrangin la situació creada. Amb quina autoritat poden exigir el compliment de la llei?
Que no es pot invertir més d’un milió d’euros en un leasing per adquirir unes plaques solars, amb l’argument de fer negoci venent la electricitat que generen i constatar que abans de que entrin en funcionament, tot i els advertiments que els vàrem fer, el senyor Zapatero ja ha baixat l’import del Kilowat, per tant la rendibilitat de la inversió, i que si havien fet cap número que no l’hem vist, a dia d’avui no la justifica. És a dir, de nou, un negoci com el d’en Robert i les cabres.
Que no es poden fer canvis a la vialitat i als aparcaments al passeig, alterant la mobilitat del municipi sense consultar ni informar als ciutadans, “ordeno y mando “ i article 26. I mentre el nucli antic de Lloret, el que hauria de ser la seva més preuada joia és mort, brut i degradat. Els veïns de les urbanitzacions indignats i tot això sota uns horitzons tan grans com grisos.
Quatre anys han donat per això i per molt més. Evidentment els professors seran els electors i aquests posaran les notes però no em puc estar de dir que els darrers tres anys i mig de legislatura de l’equip de govern han estat com deia un antic cap dels seus socis de l’equip de govern, que es distingia pel seu mostatxo, de “cero patatero”.
Dit l’anterior no diré que nosaltres som els millors, no perquè no ho cregui sinó perquè no em toca a mi dir-ho, però si que som capaços, honrats, honestos, transparents i valents. A tot això hi hem de sumar idees i projectes.
Ja n’hi ha prou d’aquest color. Les majories absolutes, ja siguin d’uns, ja siguin d’altres, no son bones. Tampoc ho son les aventures, ja siguin personals, ja siguin col·lectives, quin motiu d’inspiració no sigui Lloret, la seva prosperitat i la dels seus ciutadans. Estem parlant de Lloret, no de aspiracions personals, conflictes empresarials i personals, o proclames nacionals que ofuscades en assolir el continent no veuen que és igual d’important el contingut.
El nostre compromís és amb Lloret i per dur-lo a terme no tenim hipoteques. No devem favors ni tenim amistats inconfessables. És l’hora doncs de regenerar democràticament el nostre Ajuntament i amb ell la nostra ciutat. Per fer-ho esperem comptar amb la vostra confiança. Tots hi guanyarem.
Fins ben aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada